Pensam que l’Humanisme d’inspiració cristiana pot ser l’expressió que millor defineix la identitat dels nostres centres educatius. Volem que l’Humanisme d’inspiració cristiana sigui el principi que orienti la nostra tasca educativa, per tal de poder oferir a la societat d’avui homes i dones, cristians i cristianes, que sobresurtin i siguin capaços de defensar i sembrar els valors que ens identifiquen, com són l’amor a la vida, la solidaritat, l’esperança, l’honestedat, la coherència, la justícia i tants d’altres, tots ells necessaris per construir una vida més digna. El nostre Humanisme d’inspiració cristiana ha de sortir també de les aules per arribar, a través de les comunitats educatives i de les famílies, a la societat a la qual volem servir. .

Definir l’humanisme amb l’adjectiu de cristià no suposa desqualificar aquells que pensen d’una altra manera, sinó que és la conseqüència d’acceptar la humanització mateixa de Déu en Jesús de Natzaret, i assolir totes les exigències que es deriven del fet de l’Encarnació. Per això, afirmam que el cristianisme és essencialment humanista i destacar aquesta dimensió és una opció primera i principal per a nosaltres; endemés de ser el principi rector i nuclear dela filosofia que guia l’acte educatiu dels nostres centres. L’Humanisme Cristià, comprès correctament, no posa traves ni límits a la persona, sinó que la situa i obre en un camí cap a l’infinit. Per això, el Concili Vaticà II en la seva Constitució sobre l’Església en el món pot afirmar que “L’Església sosté  que el reconeixement de Déu no s’oposa, de cap manera, a la dignitat de l’home, ja que la seva dignitat es fonamenta i perfecciona en Déu; i afegeix, d’aquesta manera som testimonis del naixement d’un nou Humanisme, en el qual l’home es defineix sobretot per la seva responsabilitat en relació als seus germans i a la història” (GS 55).

Aquest Projecte Educatiu Institucional té com objectiu construir un món més fraternal, digne dels fills de Déu, sobre un Humanisme que definim amb aquestes tres notes:

• L’humanisme de l’amor, ja que som convidats i convocats a viure la fraternitat universal.

• L’humanisme de l’esperança, suposat que el Regne de Déu, la ciutat de la fraternitat, no ha de ser possessió d’uns pocs, sinó de molts; una fraternitat que és la clau de la situació activa i social de l’esperança.

• L’humanisme de la justícia, el fet que la concepció transcendent de la persona no anul·la la realitat present, l’Humanisme Cristià ha de seguir sent un humanisme de lluita a favor de la justícia, allà on aquesta virtut encara no hi és present.

En definitiva, l’Humanisme d’inspiració cristiana no queda reduït a un saber sobre l’ésser humà, sinó a creure en ell. D’aquesta manera, l’Humanisme cristià contempla la persona des dels plans que Déu té sobre ella, i des d’aquí s’hi solidaritza , dóna fermesa a la seva responsabilitat i fonamenta el seu diàleg en una relació essencialment personal.

Finalment, amb la voluntat que aquests principis siguin inspiradors d’unes accions educatives i senyalin la diferència en relació a altres, volem subratllar com a principals pilars sobre el quals aixecam el nostre projecte:

• La dignitat que té la persona per ella mateixa, dignitat que demana que sigui tractada amb respecte.

• L’equitat, tots som diferents en la naturalesa, però iguals en dignitat.

• La llibertat, perquè Déu, a través nostre, és força alliberadora per a molts de germans.

• La vulnerabilitat, això ens demana que el més vulnerable sigui el primer receptor de la nostra atenció.

• La capacitat d’estimar, valorant el fet que l’amor ens permet transcendir-nos i realitzar-nos com a persones, ja que no hem vingut al món per ser rics, sinó per estimar i ser estimats.

Dur a l’aula aquestes afirmacions és el repte al qual, dia a dia, hem de donar resposta per transformar el nostre projecte en vida per als nostres alumnes.

Per tal de concretar-ho a les aules, als equips docents, als equips directius, als centres educatius en la seva globalitat,  ens plantejam:  qui som? com treballam? i com ens relacionam? A partir d’aquestes preguntes estructuram una proposta que ha d’impregnar els centres  i ha de guiar les seves actuacions. Aquesta proposta constitueix el Projecte Educatiu Institucional dels col·legis diocesans del Bisbat de Mallorca.